Efecte Pigmalió

Sembla totalment lògic guardar a la nostra memòria situacions passades i les seves conseqüències per utilitzar-les com a aprenentatge en circumstàncies futures similars. Ens estalvia molta feina mental: intuïm què esperar de la situació, què passarà.

La dificultat ve quan anticipem conseqüències de manera molt segura i sense base realista. Això seria una definició aproximada del biaix perceptiu que coneixem com a profecia autocomplida. El qual sol anar molt associat a un altre conegut com el biaix de confirmació (sí, hi ha un munt!), que es tracta de fixar-nos més en aquells elements que confirmen la nostra teoria del que passarà.

Imagina't que d'aquí a una setmana has de fer un discurs davant de 100 persones (situació amenaçadora per a gran part de la població). Estàs convençut que et tremolarà la veu, suaràs, tartamudejaràs… anticipes un resultat desagradable. Aquests pensaments generaran tanta inseguretat que potser et bloquegis i no assages prou. Potser consideris que assajar més no canviarà aquest resultat nefast. Potser l'expectativa de fallar et farà sentir tan nerviós que, efectivament, la situació serà l'esperada (profecia autocomplida). Fins i tot pot ser que donis un discurs genial i recordis en major mesura aquell petit gargamelleig del principi o aquell inapreciable titubeig del final (biaix de confirmació).

Una forma molt coneguda de profecia autocomplida és l'anomenat efecte Pigmalió. En aquest cas ens centrem en les expectatives envers els altres.

S'hi explica molt fàcilment associat a l'àmbit educatiu. Posem com a exemple una professora que pensa que un alumne és més intel·ligent. Sense ser-ne conscient, li dedica més atenció, el repta amb exercicis més complexos i, efectivament, l'alumne aprèn més i obté millors resultats. Igualment podríem aplicar-ho a una expectativa negativa respecte a un altre alumne. És a dir, les expectatives de la professora influeixen en el rendiment dels alumnes.

Hi ha moltíssims exemples:

Economia: Què passaria si es difon el rumor que una empresa farà fallida? Si som accionistes vendrem les nostres accions i el preu d'aquestes cauran, arribant, efectivament, a la seva fallida.

També a la gran pantalla trobem exemples d'aquest biaix. El primer que se'm ve al capdavant és el desenllaç de la relació d'Anakin Skywalker amb Padmé Amidala a Star Wars (no dic més que poques coses hi ha més lletges que un spoiler📽️)

I no en traiem res de positiu? Per descomptat, com si no em coneguéssiu!

La cara més positiva d'aquest efecte és que es pot entrenar l'anticipació positiva: pensar que aprovarem aquest examen, visualitzar-nos fent un discurs de manera tranquil·la… I com que als humans ens encanta posar nom a tot això, es coneix com l'efecte Galatea.

I com puc posar-ho en pràctica?

Genera dins teu un petit científic👩‍🔬: Fixa't en aquelles profecies que no s'han complert. O si s'han complert, t'has fixat tots els fets? Potser ressaltes més la importància dels que confirmen la teva teoria. Això serà sincers!

Que important sembla ara tenir fe en un mateix, oi? Cal currar-s'ho, òbviament, però ajuda saber que creure que podràs farà més probable que sigui així.

Se t'acudeixen més referències d'històries (llibres, cinema, sèries…) que exemplifiquin l'efecte Pigmalió?

Si vols ampliar informació sobre el tema et recomano:

Altres articles